Francesc Florensa: Quan comences a jugar a futbol sala?
Lluís Mateu: Vam començar en l'època escolar. El nostre entrenador era l'Arturo, un senyor gran del poble que ho vivia amb passió. Amb ell vam començar a anar pels pobles a jugar. Al ser un poble petit, ens vam decantar pel futbol sala en comptes del futbol .

F.F.: Quan comença l'equip actual?
Ll.M.: Va ser el 1995, amb l'arribada al poble de l'Albert Costafreda. Ell va ser qui va iniciar el club amb el jovent del poble d'aquell moment. Jo tenia 16 anys, l'edat mínima per inscriure'm com a sènior. L'any vinent el club farà 25 anys, tot un èxit per a un poble com Llardecans.

F.F.: Com dius, que un poble com Llardecans tingui equip durant un quart de segle ininterrompudament és un èxit. Quin és el secret per aconseguir-ho?
Ll.M.: Sempre hem estat un club amb ganes per lluitar per les primeres places i pujar de categoria, molt competitiu. Però sobretot, sempre hem sigut un grup d'amics.

F.F.: En 25 anys com ha canviat el futbol sala?
Ll.M.: Moltíssim. Hem passat de la pilotada amunt; córrer per les bandes, i xutar, xutar i xutar, a un joc més de posició, de desmarcatge, amb més tècnica i més tàctica. Al principi el físic era molt més important, havies d'estar com un toro. Amb els anys, el futbol sala canviat totalment, i nosaltres ens hi hem anat adaptant.

F.F.: Quins són els millors moments de tots aquests anys jugant?
Ll.M.: El més bonic ha estat quan hem pujat de categoria. També hem gaudit molt de les rivalitats que hem tingut amb equips com l'Almatret. Justament d'Almatret, recordo amb estima el Torneig de 24h que s'hi disputava als estius. Hi vam guanyar alguns anys i en tinc un gran record.

F.F.: I els pitjors?
Ll.M.: Per sort no he tingut lesions importants. Potser els pitjors moments han estat situacions de mal rotllo que han aparegut arran dels mals resultats... Encara que han estat poques, la veritat.

F.F.: Hi ha algú més que sigui al club des del primer dia?
Ll.M.: El Rafa Perpiñán, va començar com a jugador i des de fa anys és el delegat de l'equip. Som els dos que hi som des del 1995.

F.F.: Quin és el secret de jugar durant 25 anys?
Ll.M.: El més important és que la dona t'ho deixi fer (riu). És importantíssim. Costa combinar la vida familiar l'entrenament dos cops -algunes temporades tres- per setmana i jugar tots els dissabtes. A banda, físicament em cuido. Faig esport cada dia. Ho necessito i si no ho faig ho trobo a faltar. També ha estat important tenir bon rotllo amb els companys i entrenar-nos al mateix poble.

F.F.: Fins quan seguiràs?
Ll.M.: Cada any penso "aquest és l'últim", però de moment... (riu).