Francesc Florensa: Com és la feina de seleccionador?
Jaume-Joan Rius: La feina del seleccionador català sub-16 és assistir els caps de setmana al major nombre de partits possible i fer un seguiment dels millors jugadors de la categoria -en el meu cas, la Cadet Divisió d'Honor. Són 16 equips de tot el país, si bé és cert que la majoria es concentren a Barcelona i l'àrea metropolitana.
Llavors, tenint en compte la normativa, segons la qual no podem posar junts al terreny de joc més de tres jugadors per equip (porter a banda) i hem d'alinear un parell de jugadors de primer any (sub-15), hem de fer la millor selecció possible per representar Catalunya al Campionat d'Espanya.
F.F.: I els entrenaments?
J-J.R.: Doncs ens entrenem poc. Per norma un cop al mes. De fet, puc dir que la selecció catalana és la que menys s'entrena de totes. Com que tenim el FC Barcelona i el RCD Espanyol que aporten molts jugadors a la selecció espanyola i la catalana i juguen molts tornejos internacionals, no podem entrenar gaire perquè llavors entre els entrenaments d'uns i altres, els jugadors estarien massa dies fora de la disciplina dels seus clubs. L'altre extrem és la selecció de l'Aragó, que històricament sempre s'ha entrenat un cop per setmana. És el que trobo més a faltar, el dia a dia dels entrenaments. A vegades tens la sensació que alguns dels conceptes no els has pogut treballar prou, com faries en un club.
F.F.: Quin és l'objectiu de la selecció?
J-J.R.: Actualment les seleccions territorials estan pensades per treballar per les seleccions base de la RFEF, ja que nosaltres actuem una mica de filtre per als seleccionadors de la RFEF. Però, si parlem com a Selecció Catalana el nostre objectiu sempre és arribar a la fase final que et permet lluitar per assolir el Campionat d'Espanya, el mateix que les altres 5-6 seleccions potents.
F.F.: Com funciona el Campionat d'Espanya?
J-J.R.: Són dues fases i una fase final. La primera fase va per sorteig, la segona es disputa tenint en compte els resultats de les seleccions sub-16 i sub-18, i a la fase final, on només accedeixen quatre de les dinou seleccions autonòmiques, s'hi arriba després de sumar els punts de la primera i de la segona fase. L'any passat vam arribar a la fase final i vam perdre a la semifinal contra la comunitat de Madrid. Guanyar el campionat és molt difícil. Per fer-te'n una idea, Catalunya, tot i ser una de les seleccions més fortes juntament amb la valenciana, la madrilenya, l'andalusa i l'aragonesa, en sub-16 no guanyem des del 2013 i en sub-18 des del 2010!
F.F.: Quin és el teu repte pel 2018 com a seleccionador?
J-J.R.: Crear la millor selecció per competir al màxim nivell a les dues primeres fases del campionat. Si aconseguim això, és sinònim d'apropar-te a la fase final i, en conseqüència, assolir el repte de ser campió d'Espanya. I també, evidentment, representar el meu país. Per mi és un orgull!
Al primer toc
- T'agrada algun altre esport?
El running, sempre que puc surto a córrer i de tant en tant faig alguna cursa. - Quins són els teus referents?
El Pep Guardiola. És un referent a tots els nivells. Primer ho va ser com a jugador, després com a entrenador i ara com a persona. Tinc intenció d'anar a conèixer com es treballa al Manchester City; a veure si hi puc coincidir! - Quina és la teua beguda preferida?
L'Eslovè Luca Doncic, de només 18 anys i la base catalana Sílvia Domínguez. - Quina és la teua beguda preferida?
Un bon vi de la comarca. - I el plat que més t'agrada?
Els caragols. - Quina música escoltes?
Sóc poc de música i molt de ràdio!