Si som un club de tennis, volem que la gent jugui a tennis". Així de clar ho expressa Xavi Vallès, president del Club Tennis la Serreta, de les Borges Blanques. Quan fa cinc anys es van estrenar les pistes de pàdel a les instal·lacions del club, el risc que hi hagués un transvasament en massa d'un esport a l'altre era evident. L'auge del pàdel fa que avui, per exemple, l'entitat compti amb quatre equips federats, dos de masculins i dos de femenins, i gent de diversos pobles de la zona que hi va a jugar. Per tant, es pot dir que funciona sol. El tennis, en canvi, necessitava una empenta i els responsables del club eren conscients que això passava per potenciar la base. "Si a la llarga el club ha de tirar, hi ha d'haver tenistes joves, no podem comptar només amb els que ens hi hem iniciat de grans", diu Vallés.
I així és com, fa tres anys, es va recuperar l'escola de tennis de la Serreta, que havia estat molt temps aturada. A part de jugadors adults, van començar a rebre classes cinc o sis infants. Ara són 22, d'entre 5 i 12 anys, tots de les Borges, tres dels quals competeixen i tot com a federats. De no utilitzar pràcticament les pistes, ara hi ha classes cada tarda, impartides per dos monitors. A més, el tennis continua sent protagonista a les estades de canalla que es fan a l'estiu i per Setmana Santa i s'han acollit també visites d'escoles per conèixer una mica més aquest esport que, a les Garrigues, havia tingut la seva etapa daurada als anys 80 i 90.
Una de les claus de l'èxit creixent de la base és que, tret dels que ja havien començat a aprendre pàdel, es va decidir que els nens i nenes que es volguessin iniciar amb la raqueta coneguessin primer el tennis. "Els coneixements i habilitats que adquireixen amb el tennis els serviran per al pàdel, si ho volen, mentre que al revés és gairebé impossible, el canvi és molt més complicat", assegura Xavier Vallès.
I cal tenir una acció del Club Tennis la Serreta, per poder-hi jugar? Doncs no. Dels 22 alumnes de l'escola, per exemple, una quarta part no en són socis. Des del club es vol desenterrar la idea de club privat tancat en si mateix: "La gent ha de saber que estem oberts a tothom, que són escoles obertes, tant la de pàdel com la de tennis, com més gent es formi millor, és el futur", explica Josep M. Sans, tresorer i un dels socis fundadors de l'entitat, una entitat que va fer les primeres passes el 1977 i que actualment compta amb 153 famílies sòcies.
De moment, l'escola de tennis està assentant les bases i és lluny del nivell de competició i dedicació de clubs molt més grans com el Tennis Lleida, el Natació Lleida o el Tennis Urgell, on hi ha alumnes que s'entrenen cinc o sis dies per setmana. Tot i això, els jugadors borgencs els han plantat cara -esportivament- quan s'hi ha enfrontat. De tornejos s'ha participat al McDonald's, que fins i tot es va guanyar fa un parell d'anys, i al de la fundació Jesús Serra. Ara, la Serreta es planteja organitzar-ne algun de propi de menors, com ja va fer amb la recuperació del d'adults per on han passat els millors tenistes joves de Ponent, alguns dels quals becats als Estats Units. "A la canalla també els va bé veure com juguen els grans, fan agafar ganes de practicar", diu el president.
