L’alpinista Víctor Sans, del Centre Excusionista Borges-Garrigues, intentarà fer el cim del Broad Peak (8.047m) aquest divendres dia 16, aprofitant una finestra de bon temps que hi ha entre avui i diumenge. De moment, Sans ha fet vàries rotacions a la zona enllaçant el camp base i els següents, fins al camp 3, que es troba a 7.200m d’altitud, i ha topat amb alguns episodis de molt fred i neu. De fet, a l’ascensió al cim està hi ha molta neu, per la qual cosa caldrà obrir traça i, per tant, coordinar-se entre els diversos alpinistes que ho intentaran.
En blau, el recorregut que Sans ha fet fins ara.
Aquest seria el primer 8.000 del borgenc, que l’any 2004 va estar a punt de tocar sostre al Cho Oyu (8.188m) però es va quedar a pocs metres. Anteriorment, havia fet l’Aconcagua (6.962m). Ara, l’ascensió al Broad Peak forma part de l’aclimatació amb què Sans vol preparar la part més difícil de l’expedició: el cim del K2 (8.611m), considerat el més complicat, tècnicament, del món. Si ho aconsegueix, Sans seria el primer alpinista de la província de Lleida a haver-ho fet. Abans ho han intentat Araceli Segarra, l’any 2000 i el 2002, que va desistir als 7.500 i 7.100 metres, respectivament, i Juanjo Garra, que tot i no fer cim, va participar el 2003 en l’expedició que va coronar el K2.
El seu moment
Amb aquest objectiu, Sans, de 42 anys, va marxar al Pakistan el passat 15 de juny, al considerar que enguany era l’ocasió per fer l’intent. El 2018 va conèixer l'alpinista Sergi Mingote en una expedició d'escalada en gel a Lapònia i hi va tornar a coincidir una altra vegada. El vallesà tenia ganes de fer el K2 en versió hivernal, i tots dos van comentar la jugada, tot i que Sans tenia clar que, si ho feia, ell ho faria a l'estiu, com serà el cas. El K2 és una muntanya molt tècnica, probablement la més difícil d'escalar juntament amb l'Annapurna i el Nanga Parbat, i això era també un plus de motivació per al borgenc, més atret per escalades difícils que no per llargues pallisses de grimpar. Finalment, Mingote va anar al K2 aquest hivern i, desgraciadament, hi va deixar la vida. El seu record ha sigut també un esperó per al Víctor.
Això, el permís de la feina per absentar-se dos mesos -cosa que no sempre passa-, haver tancat qüestions personals pendents de resoldre i poder disposar d'uns estalvis i de la col·laboració econòmica d'institucions (com l'Ajuntament de les Borges a través de Fira de l'Oli i el Consell Comarcal de les Garrigues), empreses (com el celler Mas Blanch i Jové) i entitats (com el Centre Excursionista Borges-Garrigues o el Club Tennis Taula Borges) han fet que Sans notés que "ara era el moment". El 9 de juny va presentar públicament la iniciativa en un acte a l'Ajuntament de les Borges al costat de l'alcalde, la regidora d'Esports, el president del Consell i el del Centre Excursionista.
A més d'aquest suport i de tot l'esmentat, és obvi que cal una preparació física adequada. I com s'entrena un repte com aquest? Hi ha d'haver una base, que Sans té acumulada de molts anys, però també "cal treballar en altitud, fer exercici aeròbic, llargues distàncies, etc.". Just el dia abans d'agafar el vol, quan vam parlar amb ell, venia de pujar i baixar l'Aneto per diverses vies. En la preparació també hi pot intervindre una màquina d'hipòxia (deficiència d'oxigen). Amb tot, hi ha coses incontrolables, com el temps que farà i la resposta del cos. "Tenir finestres de bon temps és fonamental", explicava Sans. Sense això, no hi ha res a fer. Si hi ha la finestra, la intenció és passar del camp base del Broad Peak directament al camp base del K2, separats per una hora de travessa, i pujar. "Mentre faci bon temps, és qüestió d'anar passant hores, el fotut és que et trobis mal temps i no puguis baixar. S'ha d'estar fort per poder baixar, perquè no només és pujar", deia.
