Futbol sala

La Granadella i Juncosa compleixen els pronòstics i revaliden el títol de campions a la lligueta d'estiu

Tant l’equip masculí de La Granadella com el femení de Juncosa havien acabat líders de la lliga regular però van haver de suar de valent per tal de revalidar el títol de campions de les Garrigues a la pista del Cogul, que va acollir les finals.

Equip de la Granadella, campió de la Garrigues Cup 2018. Foto: Oficina Jove

La pista del Cogul va viure una jornada d'emocions intenses el passat dissabte amb la disputa de la fase final de la lligueta de futbol sala de les Garrigues, organitzada des de l'oficina jove. Dijous es tancava el quadre final masculí amb la disputa del partit ajornat entre El Soleràs i La Granadella, que va caure del costat dels granadellencs, victòria que els hi suposava superar en la classificació a l'equip de Bellaguarda i passar a encapçalar la taula de la fase regular; la primera posició els atorgava l'avantatge de no haver de disputar el partit de quarts de final. Pel que fa a la lliga femenina, l'equip de Juncosa ja s'havia assegurat dies enrera la primera plaça de la fase regular al superar per partida doble als equips del Cogul i Vinaixa, aquestes últimes havien sumat els sis punts en els dos partits contra l'equip amfitrió de la fase final; així, Juncosa i Vinaixa se citaven al Cogul per tal de dirimir qui aixecava el títol de campiones de les Garrigues.

Masculí, sang, suor i rialles

Va obrir la jornada el quadre masculí, amb l'enfrontament de quarts de final entre Bellaguarda i Llardecans, on els de les garrigues altes van ser superiors als de les històriques i van acabar imposant-se per un resultat de 2-0, assegurant-se la primera plaça en les semifinals. Per l'altra banda del quadre, hi va haver la primera, i de fet, l'última sorpresa de la tarda. L'equip del Soleràs, que havia disputat partit dijous i només comptava amb sis jugadors de camp va aprofitar-se d'un gol de Marc Seró en una de les escasses ocasions sobre la porteria de Torrebesses per avançar-se al marcador. Els torrebessins van buscar l'empat per activa i per passiva però no van trobar el camí del gol i van veure com el rival que havia quedat just per sota seu a la classificació de la lliga regular avançava cap a les semifinals, on els esperava el vigent campió, La Granadella. L'últim lloc en les semifinals va ser per al Juncosa, que tot i un inici dubitatiu va acabar imposant la seva qualitat amb un resultat de 2-0 contra l'equip dels Torms.

Així, per una banda del quadre s'enfrontaven La Granadella i el Soleràs i, per l'altra, Juncosa i Bellaguarda. Coses del futbol, el duel que a priori semblava més desequilibrat, el Granadella-Soleràs va acabar brindant les emocions més intenses de la fase. Els rojos s'havien avançat al marcador i controlaven amb una certa tranquil·litat el partit, mentre que el Soleràs feia mans i mànigues per tal de repel·lir els atacs granadellencs i aprofitar alguna ocasió per empatar, i quan el partit arribava a la fi, va arribar. En l'última ocasió del matx, gràcies al llançament d'una falta a la frontal de l'àrea de la Granadella, el Soleràs va empatar, de rebot, però el gol forçava els penals, i tothom sap que la loteria sempre pot caure d'un costat o d'un altre. Això si, en el segon llançament va aparèixer la fortuna reservada als campions i Martí, el porter de la Granadella, va aconseguir rebutjar el xut de Seró, el jugador que precisament havia donat el pas a semifinals als solerassencs. La Granadella va convertir els tres xuts de penal i esperava rival a la final.

I aquest havia de sortir del duel entre Bellaguarda i Juncosa, on s'enfrontaven el segon i el tercer classificats de la fase regular. El Juncosa va colpejar primer gràcies a un gran gol de Pollo, que controlava la pilota fins a tres cops a l'aire per acabar foradant la xarxa bellaguardina. Però Bellaguarda es va refer i va aconseguir culminar la remuntada gràcies a un toc subtil de Martí que superava al porter juncosà. En els últims minuts el Juncosa es va avocar a l'atac però no va tenir la sort de cara a gol. Així, un cop l'àrbitre va xiular el final es confirmava el derbi a la final.

El partit més decisiu també va ser el que va comptar amb més gols, fins a onze, en un intercanvi de cops entre els dos veïns que va fer les delícies del nombrós públic que s'havia apropat fins al Cogul. Tot i que la Granadella portava el pes del partit els blaus van buidar-se físicament per tal d'arribar amb opcions fins al final del matx amb el hàndicap acumulat que el seu porter titular s'havia lesionat al partit de semifinals. Quan semblava que els rojos prenien avantatge en el marcador i podien sentenciar el matx, els bellaguardins responien amb més entrega i igualaven el lluminós. L'equilibri es va mantenir fins al 4-4 quan els vigents campions van pitjar l'accelerador fins a aconseguir una renta de tres gols que va fer abaixar els braços als bellaguardins. El títol es quedava en mans de la Granadella, l'equip més equilibrat tàcticament i que acumula més qualitat a les seves botes.

L'equip de Juncosa, campiones de la Garrigues Cup 2018 L’equip de Juncosa, campiones de la Garrigues Cup 2018



Femení, remuntada i emoció fins al final

La final femenina entre els equips de Juncosa i Vinaixa, que es va disputar just abans de la final masculina, feia preveure un triomf relativament fàcil per a les juncosanes, tenint en compte que les de les garrigues altes només havien sumat victòries en la fase prèvia però les noies de Vinaixa arribaven amb la intenció de fer saltar la sorpresa i van ser les que es van avançar primer al marcador. Després d'uns minuts de dubtes per part de Juncosa va aparéixer la figura de Maite, la millor jugadora del campionat, que tot i jugar lesionada, va tornar a mostrar l'enorme qualitat que atresora a les seves botes per tal de remuntar el partit. Dos gols i una assistència de la crack juncosana per tal de situar el 3-1 al lluminós. Les de Vinaixa, però, no van abaixar els braços i van aconseguir escurçar distàncies ràpidament, situant-se a només un gol d'equilibrar el matx. El públic del poliesportiu, majoritàriament juncosà, reclamava insistentment l'hora, ja que l'equip de Vinaixa va posar tota la carn a la graella per tal d'empatar; però la falta de sort de cara a gol i la bona actuació en els moments claus de la portera juncosana van fer que el tempteig no canviés i, per tant, la copa de campiones continuava sent propietat de Juncosa, això sí, amb més sofriment de l'esperat.