Xavier Franch - Marxes a Boston, però encara et veurem de blaugana uns mesos, no?
Alba Caño - Sí, jo he fitxat per dos temporades naturals d'allà, perquè la temporada és diferent d'aquí, segueix l'any natural, és a dir de gener a mig novembre. Com que queden uns mesos morts, vam arribar a un acord perquè jo pogués seguir competint amb el Barça. Que jugui ja dependrà de l'entrenador.

X.F. - Què et va portar a prendre aquesta decisió de canviar d'aires?
A.C. - Potser es veu una decisió molt fàcil des de fora, però marxar als Estats Units no és venir aquí a Barcelona, sinó que és una decisió meditada amb la meva família, perquè implica també marxar de casa molts mesos seguits. Però bé, el projecte que ens van oferir crec que val molt la pena. Hi ha un molt bon projecte darrere, molt bones persones que tenen moltes ganes de fer moltes coses, i això em va tranquil·litzar en el sentit que estic en bones mans. Jo buscava això, algú que realment tingués alguna cosa il·lusionant, diguéssim.

X.F. - Parlem de títols, de tenir els minuts que no podies tenir al Barça?
A.C. - Sí, és que el Barça des de fora és molt bonic. I estar dins és superbonic! No tinc res a dir. Però clar, arribar al primer equip i establir-t'hi no és gens fàcil. Crec que fer un pas al costat, buscar un altre equip, una altra lliga i poder sumar minuts em pot ajudar a mi a créixer personalment i futbolísticament. I qui sap si d'aquí a uns anys puc tornar...

X.F. - Quins seran els objectius esportius amb el teu nou club?
A.C. - Entre gener i octubre jugarem la lliga regular. D'allí en surt un campió de lliga. Al ser el primer any, no pensem a ser campiones, sinó a consolidar-nos a la lliga. Després, del primer al vuitè classificat fan un play-off pel títol. La idea és formar part d'aquests vuit equips i disputar-lo. Sent el primer any, seria il·lusionant, seria una molt bona temporada. 

X.F. - Has sigut un dels primers fitxatges.
A.C. - Crec que la directiva i l'equip tècnic ja deuen tenir l'equip més o menys confeccionat. Ara mateix [per aquest estiu] el mercat de fitxatges només està obert a nivell europeu. El dels Estats Units ho farà quan acabi la temporada. A més, hi ha un límit d'internacionals. 

X.F. - Els mesos que et queden a Barcelona, quins objectius et marques?
A.C. - És veritat que ho visc diferent a la temporada passada, amb una mica menys de pressió i més tranquil·litat, però sé que donaré el 200% de mi, perquè és la meva manera de ser. I voldria tenir temps de jugar al Camp Nou. Debutar-hi seria el màxim! Veure'l des de dins, tot renovat, ha de ser molt xulo, la veritat.

X.F. - Parlem de la temporada 2024/2025. Vas tenir dinàmica de primer equip, quin regust et va deixar?
A.C. - Tots els canvis, al principi, són complicats, perquè puges d'un altre equip i encara que sigui al mateix club, es nota en el nivell. Al principi, doncs, em vaig haver d'adaptar al ritme d'entrenament, de les competicions i tal, però a mesura que avançava la temporada, jo em vaig sentir molt bé. Les oportunitats que vaig tenir, també, van ser valuoses. I en l'àmbit social, molt bé, em van acollir molt bé.
Em va fer la sensació que vaig créixer molt la temporada passada. Tot i que no vaig jugar gaire, penso que futbolísticament em va permetre créixer i millorar.

X.F. - En quins aspectes es nota més el salt al primer equip?
A.C. - Al ritme. Tot i que he de dir que en anys anteriors es notava molt més la diferència
de quan tu pujaves a fer un entrenament. Jo crec que ara el Barça B també ha fet un salt de qualitat en els entrenaments. Però igualment es nota la diferència, i estàs amb les millors jugadores. La intensitat és més elevada. 

X.F. - En lliga vas tenir cinc titularitats i quatre suplències. A més d'un gol! Hi ha algun moment que tinguis especialment gravat a la memòria?
A.C. - Quan vaig marcar contra el Sevilla, perquè just vaig sortir de titular, i potser feia un mes i mig que no jugava. Vaig marcar, hi havia la meva família a l'estadi Johan Cruyff. Crec que és el moment de la temporada per a mi. 

X.F. - Et vas anticipar a Pajor, que també perseguia aquella passada a l'espai.
A.C. - Qui arriba primer xuta, és la llei del més fort. En realitat, era una pilota que estava allí al mig i a la qual algú havia d'arribar.

X.F. - Sobre la maduració futbolística, on veus que has millorat especialment?
A.C. - Crec que ara tinc més recursos i trobo més solucions en situacions de joc on estàs més estancat. Segur que hi ha altres aspectes dels quals no m'adono tant perquè ho incorpores a poc a poc i de forma natural. Si preguntéssim a mon pare, potser diria que els controls són millors, o que les proteccions de pilota o el posicionament al camp han canviat... 

X.F. - La família et ve sovint a veure?
A.C. - A Barcelona, sempre. Si baixo al B, on tinc més possibilitats de jugar, ells viatgen on jo vagi. I així també fan una mica de turisme. Amb el primer equip, depèn. A casa venen i a les finals de la Champions, de la Copa de la Reina i a altres partits, també van venir. 

X.F. - Comenteu el joc a nivell familiar?
A.C. - Sí, normalment quan jugo mon pare em diu què opina. Ho fa supercorrecte i com s'han de dir les coses. No em posa cap pressió ni res, però em dona el seu punt de vista. I també sap quan dir-m'ho. Si surto ratllada, ell ho sap.

X.F. - La temporada passada el B no va aconseguir tan bons resultats com les anteriors. A què ho atribueixes?
A.C. - Portàvem dos anys que havíem guanyat la Lliga, que jo penso que va ser una cosa històrica. Però s'ha de ser conscient que no es podrà fer cada any. Hi ha molts equips que aposten i lluiten per poder pujar a Primera. I nosaltres som un equip molt, molt jove. L'any passat la mitjana crec que era de 17 anys i mig. 

X.F. - Quin ha de ser el paper del filial?
A.C. - El més lògic per al filial és que passi com la temporada passada. L'atípic van ser les dues anteriors, i la gent s'hi va acostumar. S'ha de ser realista i tocar de peus a terra, que el que vam aconseguir no és gens fàcil. A més, hi ha equips que competeixen molt i molt bé.

X.F. - Amb quines jugadores et fas més dintre de la plantilla?
A.C. - A veure, les joves sí que ens fem bastant
i som les que potser fem més coses socials. Per exemple amb la Clàudia Pina, la Patri Guijarro, la Jana Fernàndez [que ha fitxat pel London City Lionesses], l'Ona Batlle, l'Esmee Brugts, la Vicky López o la Salma Paralluelo. Amb tota aquesta colla ens unim bastant, però en general hi ha bon ambient amb tot el grup.

X.F. - I que juguin fora, també tens relació amb la Bruna Vilamala o la Martina Fernández. Hi vas parlar quan havies de decidir-te a sortir del Barça?
A.C. - Sí, també, també. Però no, la veritat, jo he pensat per mi... elles també van haver de fer un pas al costat i dir: "Marxo a un equip on pugui jugar".

X.F. - Hi ha vida fora del Barça.
A.C. - Sí, sí, sí, hi ha vida fora del Barça, també.

X.F. - Parlàvem dels canvis per ser jugadora del primer equip. Has notat que ets més mediàtica i que et reconeixen pel carrer?
A.C. - Bé, potser per les Garrigues em coneixen més, però aquí a Barcelona és que és un altre món. La ciutat és molt gran. Tot i això, sí que és bonic veure com la gent et reconeix
i t'agraeixen l'esforç, saps? A les xarxes la gent et segueix per veure amb qui es porta cadascú, qui és amiga de qui... No en faig gaire cas. 

X.F. - A la comarca, et demanen moltes fotos? Vaig veure que vas anar al Club Tennis La Serreta i vas coincidir amb tot de canalla.
A.C. - Hi vaig anar per trobar-me amb el meu millor amic, que hi està vinculat, per jugar una estona a tennis, i just quan vaig arribar en marxaven els nens i nenes de les estades d'estiu. Em van demanar fotos i tot plegat. Em va fer molta gràcia, clar!

X.F. - Com si vas a l'Escola Comarcal de Futbol Les Garrigues. També hi ets referent.
A.C. - Sí, jo em vaig formar allí i m'agrada anar-hi. En tinc un record superbonic de quan era petita. Em vaig incorporar des de la categoria Babies i era l'única nena. Els nois em van acollir molt bé. Tenia un grup molt bo i molt sa. De vegades penso, tant de bo pogués tornar a aquella edat i jugar com ho fèiem, sense cap preocupació. Ara es nota més la pressió, però també és bo perquè vol dir que estàs jugant a un nivell interessant.

X.F. - Quan vas veure que et podries dedicar professionalment al futbol?
A.C. - No, tampoc tinc la idea que m'hi pugui dedicar. Sí que és veritat que tens un sou, estàs creixent i tot, però no penso que pugui viure del futbol, saps? Puc anar vivint, però tampoc puc deixar-ho tot i confiar que tinc la vida solucionada perquè no és així. M'ho prenc més com a un hobby, perquè sempre ha sigut el que més m'ha agradat.

X.F. - Continues estudiant, pel dia de demà?
A.C. - Estic estudiant magisteri a l'UNIR. El meu somni d'abans, bé, d'abans i d'ara, és ser professora d'educació física. Des de petita que ho volia ser. No sé si quan acabi de jugar ho hauré de fer o no, però és una il·lusió que encara segueix viva.

X.F. - Et veus tornant a les Garrigues?
A.C. - Sí, jo la veritat és que a Puiggròs és on millor estic. Soc molt familiar, m'agrada estar amb els meus pares, amb els meus avis i amics. Sempre que puc, quan tinc dos dies, vinc. 

X.F. - A part de jugar, ets futbolera?
A.C. - Sí, soc molt friqui. La Lliga, la segueixo tota. El Barça masculí m'encanta. Si un partit de Champions comença a les 21 h, jo a les 19.30 h ja he de tenir la tele posada i veure la prèvia. M'agrada escoltar RAC1, sentir què diuen, veure l'escalfament, viure-ho... I quan comença el partit, estar ja asseguda al sofà o sopant, no perdre'm res. Quan jugaven al Camp Nou, hi anàvem sempre amb la Bruna, perquè som unes friquis. A Montjuïc, ja queda més esquerrer, però algun cop que puc hi vaig.