Xavier Franch - Sou aficionats del futbol i treballeu de tècnics de so. El futbol continua sent l'esport que més us agrada?
Toni Cervelló - El futbol és el principal. Venen molts locutors aquí que són exjugadors i els veus de prop. Això aporta un plus. Per exemple, a Santi Cañizares l'havia vist jugar quan era petit, és un clàssic. O pots xerrar una estona amb el Julio Maldonado 'Maldini' i fa gràcia. Però sí que, en el cas de la boxa i de les arts marcials, abans no em cridava gaire l'atenció i ara en alguna transmissió segueixo els combats.
Pol Verdés - A mi també. A més, de tot el que fem, el futbol és el que té més repercussió. És el cas de la Lliga i de la Champions. Saps que si ens toca fer un Barça o un Madrid, allò que estàs mesclant ho estan sentint milions de persones. A més, parles directament amb els tècnics, amb els locutors, amb els productors... I, com diu el Toni, et trobes amb figures, exjugadors o l'exàrbitre Mateu Lahoz. Abans els veies a la tele i ara treballes amb ells.
X.F. - Hi ha pressió i nervis en aquestes retransmissions tan seguides?
T.C. - Quan estàs aquí a la taula, ficat en la feina, no t'adones de tota la repercussió que arriba a tindre, saps? I després, quan això ho veus per Twitter, d'algú que penja un tall dius: "hosti, la locució que estava fent aquí arriba fins a Mèxic!". De nervis, sempre n'hi ha, perquè arribin tots els senyals i que el que emetem nosaltres sigui el correcte. És molt important la comunicació amb els altres departaments.
P.V. - La nostra feina ha canviat una mica l'últim any. Mediapro feia la Lliga espanyola des de feia 20 anys i ara n'ha perdut els drets i de la producció se n'encarrega una altra empresa. Però ens tocava fer la comunicació amb les unitats mòbils de tots els camps, fer les proves, amb tots els departaments... Hi intervé tanta gent, en la cadena de producció, que una simple errada t'afecta en tota l'emissió.
X.F. - Quins són els moments més difícils?
P.V. - Un dels moments més delicats són les proves de so. A la Champions, per exemple, hi ha els partits dels equips espanyols, que es locuten des del camp, i els dels altres equips, que es fan des de la seu de Barcelona. És un moment en què has d'assegurar que tot estigui bé. Si en una d'aquestes proves no està tot ben enrutat, en directe no surt. L'inici del partit és el moment de la veritat.
T.C. - Pot ser que hagis fet unes proves i de cop surti una locució en anglès... Llavors, cal que siguis ràpid per arreglar-ho. El principal, quan arribes al control, és tindre la taula ben muntada amb cada cosa al seu canal i programa.
X.F. - Un cop comença el partit, hi ha una mica de relaxament i es pot gaudir el partit?
P.V. - Depèn...
T.C. - Sempre has d'estar pendent. Si ara sona massa fort l'ambient, abaixar una mica. Si sona fluixet, apujar una mica... Sí que quan passen uns 10 minuts, et relaxes una mica més. Tot i que sempre et poden avisar d'algun departament perquè detecten que hi ha alguna cosa que no funciona bé. L'important és saber trobar l'origen del problema i avisar per corregir-lo.
P.V. - També diria que hi ha diferents tipus de partits, no tots són iguals ni tenen la mateixa dificultat a l'hora d'executar-los. Uns dels partits més difícils que et pots trobar avui en dia són els de la Champions d'equips d'aquí.
X.F. - I un Barça - Madrid?
P.V. - Per més que vagi bé, has d'estar al cas perquè pot caure un senyal, has de tenir opcions en back-up preparades per si cal i has de ser ràpid a arreglar-ho. Aquests anys n'hem fet molts, i en aquests partits es para el món!
T.C. - Hem obert controls només per tenir-los com a alternativa per si falla el senyal principal!
X.F. - Es pot arribar a celebrar un gol?
T.C. - Sí, però ho vius diferent que si estàs a casa o amb amics. Ara, la tensió sempre hi és.
P.V. - Hi ha partits i partits... En recordo algun que estàs pendent de mil històries i que al final no saps quant han quedat al marcador. Analitzes que tot soni bé, però no el que passa.
T.C. - En jornades unificades de Champions, pots tenir fins a cinc partits en una mateixa taula. Has d'estar molt pendent de cinc partits i locucions alhora. Has d'estar molt concentrat.
X.F. - Hi ha algun partit que recordeu molt?
P.V. - Els clàssics Barça-Madrid i els de Champions, per a mi. No hi ha dubte!
T.C. - També. A més, també m'ha tocat mesclar MultiChampions i és intens.
X.F. - Hi ha una mística del so al futbol. L'himne de la Champions, el 'You'll never walk alone' dels aficionats al Liverpool...
T.C. - Sí, has d'estar pendent. Moltes vegades els locutors ja donen pas convidant a escoltar els himnes o l'ambient del camp. Llavors, tu ja estàs pendent i li fots una mica més de canya al so ambient, per fer una bona feina.
P.V. - Ho tenim molt interioritzat. Em va tocar un Madrid-Liverpool i un Atlètic de Madrid-Liverpool. Saps que per al locutor és un moment sagrat i que quan soni l'himne, callarà. La majoria saben que no són protagonistes, són acompanyants del que passa al camp. Els bons locutors saben callar i escoltar el futbol. Si parlen dos jugadors, o si hi ha un ambient molt espectacular... Des de casa, la gent ho valora.
X.F. - Es nota que el Camp Nou és silenciós?
T.C. - Quan treballes en estadis d'Anglaterra o d'Alemanya, has de vigilar que l'ambient no es mengi el locutor! Ara que el Barça no tenia grada d'animació es notava molt. Amb el Madrid, igual.
P.V. - Els de l'Athletic de Bilbao, el Betis o el Sevilla, animen molt. Sona molt diferent!
X.F. - Voldríeu anar a algun camp, després de sentir com sonen i animen?
T.C. - Als holandesos i belgues. Hi posen molt bona música! Estan superanimats!
P.V. - Sí, foten molta tralla!
