Xavier Franch - Venies de les motos, però en algun moment vas passar als cotxes.
Enric Albareda - Sí, des de petit havia tingut moto i, més tard, cap als 14, havia competit a nivell provincial. Quan em vaig treure el carnet, però, ja va ser un món a part. Ens vam ajuntar amb un grup d'amics i després va acabar sortint el Cornadó Team, de l'Ivan Cornadó d'Aitona. Ell ja corria curses de resistència de 6 hores. Jo li feia assistències. Un dia que ens va cridar al magatzem al Xavi Vilaplana Xeic de Bovera i a mi i ens va dir de córrer les curses. I jo: pa lante!

X.F. - I d'aquí, a l'eslàlom?
E.A. - Ens hi vam posar de ple! Vam fer tota la temporada d'un campionat que es diu All School Endurance Series. Era el 2024. I just llavors també va sortir el primer Campionat d'Eslàlom a Alcarràs. Jo soc d'Alcanó però ara visc allí amb la nòvia. Hi volia córrer però no tenia cotxe. Me'l va posar l'Ivan! El Xeic va guanyar i jo vaig quedar segon. 

X.F. - Us va sorprendre el resultat?
E.A. - Hòstia, comencem a córrer i acabem amb una copa al podi! Fèiem els eslàloms i les resistències. Al final de la temporada d'Eslàlom, l'Ivan va quedar campió absolut de Catalunya. Jo, segon de la categoria i tercer de la general. 

X.F. - Quin va ser el canvi per al 2025?
E.A. - Em vaig comprar un cotxe. No tenia la intenció de preparar-lo gaire. Era el just i necessari per començar a córrer amb un cotxe meu, sense patir per anar amb el cotxe d'un altre. 

X.F. - Allò et condicionava la conducció?
E.A. - Sí, era el cotxe d'un altre i no donava el 100%. Si passava alguna cosa em moria... Ara, amb el meu, li foto més canya. 

X.F. - La teva segona temporada d'eslàlom ja va ser un èxit, no?
E.A. - Va sortir l'eslàlom d'Aitona i vaig tenir la primera victòria de la categoria i de la general. Després, el calendari va anar molt bé. Era campió de la categoria i estava a dalt de tot... però hi va haver injustícies de puntuació, que no van estar bé... Però no hi vull entrar en tot allò. 

X.F. - Com s'entrena per a l'eslàlom?
E.A. - De carrera en carrera, no et pots entrenar. Això és el més bonic, que no et pots entrenar. No saps el circuit que et trobaràs, tampoc. 

X.F. - Així és qüestió d'habilitat...
E.A. - Sí, de provar-ho i que et surti el que vols fer... A Aitona sabia que si feia una doble corba bé, guanyava. I em va sortir dues vegades seguides. A les pujades, si portes els deures fets el temps queda més ajustat. A Alcover vaig calcar el crono a les dues passades.

X.F. - Quins objectius et marques enguany?
E.A. - Intentar guanyar el Campionat d'Eslàloms com havia fet l'any passat, però sense controvèrsies. I al Campionat de Catalunya de Muntanya, de pujades, quedar el millor possible, si pot ser subcampió. Guanyar és pràcticament impossible perquè la gent hi arriba amb cotxes molt preparats. Aquest març, a la primera prova, jo sortia a provar-me. Amb zero expectatives i a disfrutar. Vaig quedar tercer. 

X.F. - Com vius l'abans de la cursa?
E.A. - Jo em foto nerviós, però molt, molt, molt, molt nerviós a les carreres. Em passava als eslàloms, quan tenia la pressió d'estar al davant i s'havia de guanyar el Campionat de Catalunya. I també m'hi poso per jo mateix. No he de demostrar res a ningú ni em paguen ni res, però m'hi fico igualment. I el dia de la primera prova de pujades, en canvi, estava disfrutant. I la gent ho veia i m'ho deia.

X.F. - Vas començar amb l'eslàlom i ara el combinaràs amb les pujades. Et veus fent el salt més endavant cap al ral·li?
E.A. - L'eslàlom serveix per iniciar-se. Les pujades són un pas més. És on jo volia arribar. Ara, si es fa un ral·li a la comarca, m'ho pensaré...

X.F. - Què té de bo el Cornadó Team?
E.A. - Nosaltres venim del no-res. No som els fills d'aquest pilot o d'aquell altre. Som un grup d'amics. Però tenim un cert renom i tenim una bona imatge. Vam arribar al Campionat de Muntanya i la gent et venia a saludar perquè ja ens coneixíem amb tothom. Som xavals joves amb ganes i quasi no hi ha jovent al món del motor ara. 

X.F. - Què diries que et va aportar la moto en el teu pilotatge actual?
E.A. - Soc molt agressiu a l'hora de conduir. Quan vam començar amb les curses de resistència, allò era una batalla de tu a tu. Sorties amb trenta cotxes més i havies d'acabar el primer. Hi havia la part d'estratègia, les parades i canvis de pilot, però també d'obrir-te camí. A l'eslàlom i a les pujades surts sol. Estàs lluitant contra el teu crono i no et ve ningú darrere. Més que res, l'important és la competitivitat. Saber quan pots apretar i quan no, fer les traçades...

X.F. - Parla'm del Xavi Vilaplana de Bovera. Com condueix ell? 
E.A. - És molt bo, és molt bo! Ell té molt bones mans, en sap molt. Ens coneixem de fa molt temps i sabem com anem cadascú. Ell, a més, té l'experiència... Viu a Bovera i li toca fer les corbes de pujada cap a la Granadella cada dia per anar a treballar.

X.F. - Si s'arribés a fer alguna prova del Campionat de Muntanya a la nostra comarca, quina pujada t'agradaria poder fer?
E.A. - Sempre he dit que la meva carretera preferida és la del Soleràs a la Granadella. També la de Bovera a la Granadella. I també hi ha la de Margalef [el Priorat] cap a Bellaguarda. Les primeres han sigut trams del Mundial de Ral·lis! Tenim carreteres boníssimes i ens n'hem d'anar a córrer cap a Alcover i Manresa, que són les més a prop. Si no, hem d'anar cap a Vic, Osona, Girona, la Cerdanya...