Quan un accident sega la vida d'una persona, el cop és com una bufetada inesperada. Si, a més, aquest accident conté la màxima mala sort possible i es tracta d'una persona jove, la patacada és més forta encara. I un d'aquests accidents fatídics en què tot es va conjurar en contra va endur-se la vida del jove ciclista de Torregrossa Modest Capell el passat 3 d'octubre.

Esportivament parlant, el Modest havia començat amb la bicicleta relativament tard, provinent del món de la moto. Primer amb btt, on ja apuntava maneres, i després d'un intent amb el triatló, va ser cap al 2015 que va començar a entrenar-se més seriosament, especialment amb bici de carretera. El mític equip Bicis Esteve, coincidint amb l'inici dels seus estudis de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat de Vic, li donava l'alternativa per competir mig seriosament l'any 2016, deixant-se veure en algunes curses -com ara al Trofeu Vila de Juneda, on acabava 20è-, i començant així una carrera ciclista massa breu però força intensa. L'any següent, i seguint amb una gran progressió, fitxava per l'Instal·lacions Portet de Vic, on feia una bona temporada en categoria S23 acabant 9è al calendari de Grans Clàssiques i 3r a la Copa Critèrium -fent podi al Gran Premi dels Pallaresos-, els dos principals calendaris de carretera de Catalunya.

L'any 2018, l'últim en categoria S23, feia el salt al Compak Team de Tarragona, un dels equips capdavanters del ciclisme català, conegut per haver format força ciclistes catalans que han arribat a professionals. I aquell any, el Modest tenia una gran temporada: guanyava a Puigverd de Lleida el Campionat de Catalunya S23 de contrarellotge individual, fet que li permetria disputar els Campionats d'Espanya de l'especialitat amb la selecció catalana; quedava 3r a la general final de la Copa Critèrium (i 1r S23) signant dos segons llocs a Tarragona i Reus i era 5è de la categoria a la classificació final de les Grans Clàssiques. Tot plegat el posava en una meritòria 2a posició en el rànquing català S23 i 8è escratx. Enguany, continuant amb el Team Compak i debutant en la categoria elit, la progressió no s'aturava i adquiria galons a l'equip juntament amb Armillas i David Gómez. Al maig signava un 3r lloc al Campionat de Catalunya de CRI, al juliol guanyava el Critèrium dels Pallaresos, a l'agost finalitzava 2n lloc al Critèrium del Pla de Santa Maria i 3r al Campionat Provincial celebrat a la cursa "de casa", com deia ell, a Juneda, on tenia mig Torregrossa animant-lo mentre passejava el mallot de líder. Finalment, a mig setembre el vèiem a dalt del pòdium de la Cursa de Santa Tecla com a guanyador final de la Copa Critèrium, somrient alleugerit i satisfet després de 10 proves i un final agònic però feliç a la darrera prova tarragonina. 

A principis d'octubre, mentre reconeixia amb el seu company i amic David Gómez el recorregut de la Volta a la Garrotxa, darrera cita de les Grans Clàssiques 2019, feia un afilador en una carretera secundària vora Santa Pau i picava amb un cotxe de forma fatal. "No saps quants cops hem fet l'afilador i ni tan sols hem arribat a caure", m'explicava el David, enfonsat, a la vetlla. "És una carretera on passen molt pocs cotxes, però just aquell dia i en aquella hora...", em comentava el Carles Torrent, organitzador de l'esdeveniment. Semblava que tot s'hagués alineat per arrabassar-nos al Modest. Amb només 23 anys, el grau acabat, amb un projecte professional que l'entusiasmava al costat del Josep Codinach entrenant ciclistes com ell, encetant una etapa a Banyoles però sense oblidar la família i els amics de Torregrossa, escapant-se així que podia per a un sopar, per estirar cames abans d'una cursa o per fer un beuret i estar amb els seus...

De vegades la vida et dona aquestes bufetades amb la mà oberta quan menys t'ho esperes, i costa molt d'entendre'n els perquès. Et quedes immòbil, se't gelen els músculs, sembla que el temps s'atura... però el rellotge continua corrent per a tots els que l'estimaven i l'apreciaven. La Rosa Mari, la seua mare, em deia just abans d'acomiadar-nos-en: "És molt estrany. Estic tan trista, Norbert, tant, tant... però al mateix temps contenta de veure tanta gent aquí, perquè veig que molta gent se l'estimava". I és que el Modest era un gran ciclista amb futur, però per sobre de tot era un magnífic xaval i una persona que es feia estimar. No t'oblidarem, crac!