L'estiu s'associa amb vacances i, per a algunes persones, això es tradueix en viatges per descobrir món. Hi ha qui pren el cotxe o l'autocaravana, hi ha qui agafa l'avió per desplaçar-se ben lluny i hi ha qui, arribat als seus dies lliures, es calça les botes, infla les rodes de la bicicleta i hi carrega alforges o busca altres mitjans alternatius per convertir les escapades en rutes d'aventura i autosuficiència. En la majoria de casos, darrere d'aquestes expedicions hi ha persones que fan esport habitualment i que volen fer d'aquests dies una experiència singular. Anar a peu o en bicicleta dona un ritme molt més humà al viatge, consideren els consultats, i obre portes a conèixer millor els destins visitats, ja siguin propers o llunyans, i també la seva gent.

El borgenc David González, la granadellenca Yolanda Suñé i el llardecanenc Carles Oró ens guien per algunes de les rutes que han fet els últims anys i per alguns projectes que tenen al cap per a les vacances que estan per venir. L'alpinista, guia i fotògraf amb arrels a la Granadella Xavi Arias, que ha coordinat viatges d'alpinisme i expedicions extremes per gran part del món, també hi aporta el seu grau d'experiència.

Complir somnis a Groenlàndia
David González, de les Borges Blanques, va completar el 2025 un viatge que tenia al cap des de feia temps. En les seves paraules, "des de petit ja ho tenia al cap, ja ho imaginava". Era un nen quan havia llegit per primer cop sobre les expedicions a Groenlàndia i havia imaginat que algun dia també hi podria anar, encara que el destí fos llunyà i difícil. L'estiu passat, finalment, va completar sis dies de caiac per Groenlàndia amb la seva parella. La ruta va acabar amb quatre jornades més de bicicleta per Copenhagen i el seu entorn. Aquesta experiència, diu, era la culminació d'altres viatges anteriors. Amb cadascun d'aquests havia anat fent un pas més en la cerca d'aventures diferents.

Foto: D. González

El primer va ser el 2014, amb una ruta per Cuba amb bicicleta. Després, van vindre viatges més convencionals amb els amics, dins els quals sempre hi havia espai per a una bona caminada fins a un volcà, per la selva i fins a restes arqueològiques, una mica de ràfting o alguna activitat que sortís del marc clàssic. "Al final" reflexiona "aquestes experiències són les més et queden" a la memòria. El 2024, abans de Groenlàndia, ja havia completat un recorregut exigent, el trekking fins al camp base de l'Everest. Aquest estiu descansa, però queda molt mapa per explorar i indica destins que l'interessen: els Alps, els Dolomites o la Patagònia en són alguns dels més llaminers. 

De la muntanya a la bici
La granadellenca Yolanda Suñé ha fet esport tota la vida. Muntanya, alpinisme, ciclisme... Una cosa ha portat a l'altra i els darrers anys també s'ha llençat a un seguit de viatges poc habituals al seu entorn. El 2012 es va estrenar pedalant per Islàndia. No va resseguir la famosa carretera que dona la volta a l'illa, sinó que la va travessar pel mig. Després vindrien una ruta sola per Portugal, una altra per Estònia i aquest any té posada la diana en l'anomenada carretera Austral que connecta Puerto Montt (a Xile) amb Villa O'Higgins (a la Patagònia) en 1.240 km i un gran desnivell. La recorrerà aquesta tardor juntament amb una amiga que s'estrena en aquest tipus de recorreguts.

En paral·lel a la bici, Suñé s'ha embarcat en altres reptes com una ruta per l'Àrtic, un recorregut pel Montblanc, l'ascensió a l'Elbrús (5.642 m), la muntanya més alta del continen europeu, entre d'altres. No menteix quan assegura que li agrada "anar a l'aventura" i sentir aquesta  llibertat i control de l'autosuficiència. Tot això també la porta a pensar en viatges per a més endavant. L'ascensió en escalada al Cervino italià és un dels que té en ment per començar a preparar el 2027.  

Foto: Y. Suñé

D'un viatge en camió a la bici
Carles Oró és de Llardecans i un altre amant dels recorreguts esportius d'aventura. Amb la bici en va començar a fer el 2016. L'inaugural, podríem dir, va ser una travessia per Mongòlia acompanyat de la que era la seva parella. Abans, també havia fet estades en muntanyes mítiques de les Grans Voltes amb una grupeta d'amics ciclistes, tot i que la filosofia de les rutes era una altra. Un viatge en camió per diferents països de l'Àfrica també li va obrir noves perspectives sobre les formes de moure's i de relacionar-se amb els habitants de cada regió. 

A aquell 2016 el van seguir més aventures sobre la bicicleta amb l'exparella i també amb alguns amics: travessar el Vietnam de nord a sud, de Hanoi fins a Ho Chi Mihn; visitar Eslovènia i les seves exigents muntanyes; el popular Camino de Santiago en dues ocasions... i el 2024 i el 2025 els seus primers viatges en solitari: la Península del Yucatán de Mèxic i un recorregut per Colòmbia.     

Li agraden aquestes propostes pel que suposa de repte i descoberta, i per "compartir amb la gent que et trobes als pobles". Com González, aquest any es pren un descans dels últims recorreguts, però ja té entre cella i cella alguna nova aventura. Una d'aquestes és l'anomenada carretera del Pamir, un tram de la històrica Ruta de la Seda que enllaça més de 1.000 km de via remota i d'alta muntanya entre l'Afganistan, l'Uzbekistan, el Kirguizstan i el Tadjikistan. Sent una zona despoblada com és, té clar que no la farà sol. També en té pendent una amb el seu germà, que fa temps que vol provar aquests viatges de bicicleta i resistència.

Foto: C. Oró

Entrenar per anar de vacances
Tot i que, com dèiem, la majoria de persones que es llencen a aquestes expedicions ja tenen una bona rutina esportiva durant l'any, no s'ha de descartar algun entrenament específic abans d'emprendre segons quin viatge. Carles Oró és l'únic dels tres consultats que ho descarta. El ritme de sortides durant el curs i l'augment del quilometratge aprofitant el bon temps són la seva millor preparació, assegura. 

David González, en canvi, reconeix que "la gent se'n riu quan els dic que vaig a entrenar per les vacances". Tot i que reconeix que qualsevol persona activa ja podria plantejar-se un recorregut com els que ha fet ell, creu que és bo posar-se a prova en l'entorn més immediat per no patir un cop de vacances. "La part mental és la més important" afegeix, perquè s'ha de "saber superar els moments durs i acceptar i conviure amb la manca de comoditats d'aquests viatges". 

Per a Yolanda Suñé, que com dèiem ha practicat moltes disciplines al llarg de la seva vida, també és important "una prèvia a nivell físic i psicològic, per adaptar el cos i el cap al que et trobaràs". Ella s'hi posa com a mínim mig any abans de l'aventura. Considera que en aquestes expedicions de vacances "no has d'anar a patir" i ha vist gent que, per aquesta manca de preparació "després pateix". No només això, troba essencial l'entrenament per afinar el cos i el pensament abans d'aventures que inclouen escalada i passos de major dificultat.

Estudiar el mapa i les condicions 
A més a més d'una preparació física i mental, tots coincideixen en la importància de saber què es va a fer, a quin lloc i sota quines condicions abans d'emprendre aquests recorreguts d'aventura. L'estudi dependrà de l'activitat, dels permisos que siguin necessaris a cada lloc i del pla de les vacances. Gonzàlez, per exemple, era conscient que tant en el trekking fins al camp base de l'Everest com en la ruta amb caiac per Groenlàndia se n'anava a llocs remots, lluny de casa i, en el primer cas, amb el risc de patir mal d'altura, per exemple. Per això es va posar en mans de guies locals. "Vas més descansat", revela, i bromeja "no cal anar a fer el Rambo".

Foto: D. González

Oró, en canvi, sempre es preocupa d'un element clau de la seva logística, assegurar el llit on passarà la primera i l'última nit. Tot i que estudia bé on vol anar, ho fa sense lligar res per tal de poder adaptar el recorregut segons les descobertes que faci pel camí gràcies als senyals i converses amb els locals. Suñé demostra l'experiència en alpinisme pensant en la farmaciola i en tot allò que calgui per al viatge, com els coneixements de mecànica o els materials específics per a cada ruta. "D'errors se'n fan molts", assumeix, alhora que també reivindica que "se n'ha de prendre nota i ser previsora". També insta a aprofitar l'empatia de coneguts que ja han fet la ruta.

El granadellenc Xavi Arias fa trenta anys que es dedica al guiatge de viatges en el camp de l'aventura. Apunta que entre els elements principals a tenir en compte abans d'iniciar una experiència d'aquest tipus hi ha: saber què es vol, si se'n sap prou, si aquell recorregut es pot gestionar sol o si es necessita acompanyament expert. A més de la comoditat de cobrir àmbits com la ruta, les condicions meteorològiques o els permisos, creu que un guia aporta "valor afegit" perquè ajuda a interpretar el viatge, la zona i a enllaçar amb la gent.

Un darrer aspecte a valorar en les vacances d'aventura és, per a Arias, l'exigència de cada dia. Per això recomana "conèixer els límits, quina és la línia vermella de cadascú" i no sobrepassar-los. És partidari d'abaixar lleugerament el nivell respecte el que es faria a Catalunya per "disfrutar més del que t'envolta". 

Foto: Y. Suñé

Una mirada del món 
Les vacances a peu, en bici i per altres mitjans a l'aventura enganxen a qui n'ha fet. Què té de magnètic? D'una banda, l'esforç físic que et porta als paratges a descobrir. De l'altra, la connexió de diferents ciutats, pobles o ports de muntanya, cadascun amb la seva història. El tercer, la immersió en el país. Arias ressalta que els viatges a peu o amb bicicleta "t'acosten a allò que visites". En aquests, diu, "les sensacions són totals: les olors, el vent, etc.". I sobretot, destaca Oró, la gent. "Quan viatges en bicicleta", explica, "les persones et veuen més vulnerable i proper i quan arribes a un poble, ràpidament tens persones que t'envolten i que et pregunten". D'això també en treu partit i consultant-los camins i alternatives aconsegueix sortir de les vies principals i trobar zones encara més atractives. David González  reconeix que aquest format no és per tothom. Considera que "t'ha d'agradar estar tot el dia a la naturalesa, en moviment". Sigui com sigui, reivindica que tant dels viatges d'expedició o de les rutes d'aventura dins unes vacances més convencionals, sempre se'n guarda un record més intens, perquè hi ha més anècdotes i moments especials.     

I a vosaltres, lectors i lectores, quina ruta d'aventura us agradaria fer?