La promoció de l'esport femení és una batalla que es lliura des de fa temps a la gran majoria de les disciplines de la comarca i del país. L'esforç de les administracions i de les entitats esportives se centra sobretot en la base, amb l'objectiu de constituir unes arrels i una soca prou sòlides per donar impuls i aguantar els equips de les categories d'edat que han d'anar pujant temporada rere temporada. Seguint aquest camí, el bàsquet a l'àmbit garriguenc ha començat a veure alguns brots verds últimament. I ha sigut així tant a la base com a la copa superior de l'arbre. Aquest esport no només guanya adeptes entre les més petites de casa nostra, sembla que també es fa atractiu i interessant per a les mares dels jugadors i les jugadores de la comarca. Així ha sigut al Club Bàsquet Borges-Garrigues i al Club Bàsquet Torregrossa. En parlem amb els responsables i també amb algunes d'aquestes jugadores veteranes. 

Equips mixtos i femenins
El 2025, el bàsquet va ser un dels deu esports amb més clubs registrats a nivell de tot Catalunya, concretament el sisè (441). Estava per darrere del futbol, de la caça, del ciclisme, del patinatge i de les entitats excursionistes. En canvi, seguint amb les dades del Consell Català de l'Esport, la de basquetbol va ser la segona federació en nombre de llicències d'homes, val a dir que a una gran distància de la del futbol, i la capdavantera en dones. L'any passat hi va haver ni més ni menys que 25.215 jugadores de bàsquet amb llicència al país, respecte de les 23.659 en futbol i les 20.640 patinadores federades.

Tot i que en l'àmbit d'aquesta revista només hi ha dos clubs de bàsquet, el de les Borges i el de Torregrossa, ambdues organitzacions són de les més grans dels respectius municipis. La de la capital comarcal sumava uns 130 infants, joves i adults al començar la campanya al setembre. Només estava per darrere de l'Escola Comarcal de Futbol Les Garrigues. La del Pla d'Urgell pujava fins als 90, sent la que més llicències expedia d'entre les entitats esportives de la localitat.  

Tot i aquestes bones dades, els equips femenins no sempre són fàcils de crear i de mantenir. En les categories formatives més inicials (Escola, Babies i Pre-Mini), els conjunts acostumen a ser mixtos. És a Mini (5è i 6è de Primària) quan se solen conformar els primers equips segregats. Fa falta, però, que hi hagi un grup prou gran de nenes per apostar-hi. Si no és així, es poden mantenir els equips barrejats fins a la categoria Cadet (3r i 4t d'ESO) quan ja no s'admeten els blocs mixtos. Si la colla de jugadores es manté, es pot avançar de Mini a Infantil, a Cadet, a Júnior i a Sènior. Però si no són prou noies o les dinàmiques porten a perdre efectius any a any, la progressió pot quedar tallada entre alguna de les categories. 

En la història recent del C.B. Borges-Garrigues hi ha hagut tres quintes que han pogut fer tot, o gairebé tot, el recorregut. El coordinador, Arnau Folguera, explica com justament l'estiu del 2025, l'entitat es va haver d'asseure amb l'última d'aquestes fornades. Havien completat les diferents categories formatives però el grup quedava delmat per estudis i altres qüestions. No podien fer equip Sènior propi, així que va fer d'enllaç amb el Club Bàsquet Mollerussa per ajudar a aquelles que ho volien a continuar actives allí. Enguany, el Borges torna a tenir un Mini femení que esperen que pugui competir durant molts anys. 

Entrenament del Sènior femení del Torregrossa.   /   X.M.

A Torregrossa, tampoc els ha sigut fàcil. La temporada 2025/2026 compten amb un Infantil femení. Aleix Meda, que fa de coordinador substituint Oriol Farran, observa que a Torregrossa "l'esport femení per excel·lència és el patinatge artístic". Per tant, la creació d'un equip de categoria Mini fa uns anys, avui convertit ja en Infantil, és una excepció i una alegria per ells. El club també havia creat la campanya 2024/2025 un Sènior ajuntant joves del poble que ja hi havien jugat anteriorment amb amigues i conegudes per motius d'estudis i per les xarxes socials. Llavors, la federació havia confirmat al club que feia 21 anys que no hi havia cap equip Sènior femení a Torregrossa. Enguany, l'equip es manté jugant a la Primera Territorial, l'única categoria provincial. 

Les petites i les joves queden unides per aquest fil i les primeres poden emmirallar-se en les més grans i creure en el bàsquet com una pràctica amb continuïtat i amb futur.  

Naixement de les Veteranes
Aquesta campanya, el Borges i el Torregrossa han donat forma als respectius equips femenins de jugadores Veteranes. Com havia passat el 2023 amb el Veteranes de l'Escola Comarcal de Futbol Les Garrigues, es tracta de projectes engegats per mares de canalla que ja jugava al Bàsquet Borges-Garrigues i al Bàsquet Torregrossa i que van decidir passar de la graderia a la pista de joc. 

Arnau Folguera i la jugadora Marta Vallés coincideixen a assenyalar que tot va començar "com una broma". Des de l'entitat feia uns anys que ho tenien al cap, igual que hi havia un Veterà masculí, però no acabava de quallar. Finalment, la cantarella que les mares s'havien d'agrupar i fer un equip es va anar fent grossa partit a partit, i convencent tant les mares que ja havien jugat a bàsquet en algun moment com totes aquelles que mai no ho havien fet. En total, ara són una quinzena. Vallés ja venia d'una certa tradició basquetbolística a casa i la iniciativa li va servir per reenganxar-se a una rutina atlètica. Alba Martí, en canvi, havia combinat diferents activitats com el pàdel i el ioga, però la proposta la va animar a tirar a cistella. Totes dues coincideixen en la bona planificació dels entrenaments, que lideren el mateix Folguera i també Marc Farran. Vallés explica que al segon també li feien la broma que "el faríem pujar a l'escenari per la Festa de l'Esport de les Borges". Ho creu una forma de reconeixement per l'ajut que ha donat a l'equip i els entrenaments variats i divertits que els organitzen, amb molta pilota i també físic. De moment, les veteranes de les Borges no han debutat, més que en alguna pràctica informal amb les filles. "Encara ens falten hores d'entrenament", considera Martí, però l'horitzó competitiu "és un punt motivador". 

Entrenament del Sènior femení del Torregrossa.   /   X.M.

A Torregrossa, la iniciativa va sorgir de forma molt similar. Expliquen que fa anys, ja hi havia hagut un equip Veterà mixt format per pares i mares del club. L'any 2025, la proposta d'un Veterà femení va anar prenent forma entre les mares i una desena van acceptar posar fil a l'agulla per crear l'equip a principis del 2026. Com les borgenques, es reuneixen un cop a la setmana per exercitar-se i aprendre'n. Entre elles, la majoria tenien coneixement de l'esport, perquè ja havien militat al mateix Torregrossa. Teresa Dalmau és membre de la junta directiva del C.B. Torregrossa i també una de les jugadores del club. Posa en valor que l'estructura "ha crescut molt els últims anys i hi faltava aquest equip!". Per la seva vinculació anterior amb l'esport, assegura que "la tècnica de seguida la vam tornar a agafar. En el físic ens costa una mica més". Dalmau confia que l'equip continuï progressant i que puguin aprofitar l'existència del Sènior femení per crear-hi sinergies i per posar-se a prova abans de fer els primers partits contra altres equips.

La jugadora del Sènior femení del C.B. Torregrossa Joana Falguera porta tota la vida lligada al club. De jove el va haver de deixar per la manca de jugadores i va provar sort en altres estructures, però quan va saber del nou Sènior s'hi va apuntar sense dubtar-ho. Ara veu aquest nou conjunt de Veteranes amb molt d'interès. Fins ara, elles eren l'equip de referència per a les nenes més petites del club. Ara poden veure que a més d'una estructura Sènior, n'hi ha una de dones. D'aquesta manera, i com en el cas de les Borges Blanques, es difon la idea que l'esport no acaba necessàriament a la joventut, quan es comença a treballar o s'és mare, sinó que es pot pensar en la continuïtat de l'esport cap a l'edat adulta. Tant és així que ella mateixa s'hi veu lligada en un hipotètic futur, si en algun moment vol deixar el Sènior però seguir vinculada al C.B. Torregrossa. 

Un derbi futur 
Més enllà dels aprenentatges tècnics i de la pràctica esportiva amb la pilota, les dues institucions coincideixen en l'efecte cohesionador del projecte. Arnau Folguera explica com els entrenaments també serveixen perquè les mares es coneguin millor les unes a les altres i també coneguin millor el club. Teresa Dalmau creu que les ganes de jugar estaven latents en les jugadores que ara formen l'equip de Veteranes. "Volíem fer esport i recordar l'esperit de competició", afegeix. També les ha fet unir-se més. Per acabar, Alba Martí pensa que "és bonic compartir l'esport" amb els fills i les filles. 
Aquesta temporada 2025/2026 potser no veurem debutar cap dels dos conjunts. El 2026, però, si les jugadores se senten preparades i així ho avalen els seus preparadors, potser sí que podríem veure una trobada per jugar el primer partit. A Ponent no hi ha gaires equips com aquests. Per què no hauríem d'imaginar un derbi amistós a la garriguenca, entre el C.B. Borges-Garrigues i el C.B. Torregrossa? Tenim davant dos projectes que fan créixer l'esport i que obren camí per a les jugadores de la comarca, de les més petites a les més grans, aquelles que avui potser encara no juguen però que tenen el cuquet del bàsquet a punt de desvetllar-se.