A cal Pere d'Alfés tenen dos tipus d'àlbums fotogràfics. Els que recullen les imatges de les trobades, festes i celebracions familiars, i els que estan protagonitzats pels joves de casa i jugadors del Barça. No són l'única família amb aquesta singularitat. També els passa a cal Xurret o a cal Ton Ramon. Les instantànies dels aniversaris, els viatges o els Reixos competeixen amb les fotos amb Johan Cruyff, Rivaldo, Pep Guardiola o Puyol i Iniesta. Revisar aquests arxius permet veure com els nois i noies aufesins van anar creixent i com les plantilles i les estrelles futbolístiques també es van anar transformant: de Romario, Stòitxkov, Ronaldo o Figo, als De Boer, Luis Enrique, Xavi, Eto'o i Messi. Les mares d'aquestes tres famílies, Montse Bofarull, Montse Solsona i Elena Almenara, treballaven de cambreres a l'Hotel AS Lleida (1981-2013), ubicat al pas de l'autopista AP-2 per aquest municipi, i que entre els anys noranta i finals dels 2000 va ser un punt gairebé obligat de  parada dels blaugrana en els desplaçaments per carretera quan jugaven a Pamplona o el País Basc.

Els menuts de casa són els qui més gaudien el privilegi de veure en persona i de ben a prop els seus ídols. Solsona i Almenara, però, també reconeixen la seva afició. La primera diu: "Cada vegada que venien m'emocionava!"

Alfés, una parada obligada
Les cambreres aufesines sabien un dia abans que l'FC Barcelona faria parada a les instal·lacions. Normalment, els jugadors dinaven a l'àrea de servei i després passaven per l'hotel per fer una mica de migdiada i descansar. Tot i que tenien instruccions de no dir-ho a ningú, hi havia l'acord que els fills sí que podien anar-hi. Poc abans que l'autocar arribés, trucaven a casa.  

El camí entre l'autobús i l'hotel era el punt on acostumaven a aturar els jugadors per fotografiar-s'hi. Tot i així, tenir les mares dins els permetia entrar, gairebé, fins a la cuina, com es veu en algunes instantànies a la zona de sofàs de l'equipament. Uns nens surten a les fotos dels altres. Bofarull, Solsona i Almenara repassen els àlbums i els jugadors com si parlessin de veïns del poble: Stòitxkov era seriós, però simpàtic amb elles; Mourinho, assistent de Bobby Robson, ja era una mica més malcarat; el porter Javier Urruticoechea Urruti era dels més amables; Schuster dormia sol a l'habitació 310, mentre que els altres jugadors ho feien en parella. 

La proximitat i les peticions singulars
El relat d'aquelles visites del Barça evidencia una proximitat entre els equips professionals i l'entorn que s'ha anat perdent. Xavier Almenara, fill de Bofarull, havia anat a comprar tabac a Cruyff a l'àrea de servei a petició de l'entrenador, mentre aquest repassava l'estratègia pel partit amb el seu cos tècnic. Carles Puyol havia demanat un cigaló a Elena Almenara en una de les sobretaules a l'hotel d'Alfés. L'històric directiu del Barça Nicolau Casaus, amb els seus puros, els havia regalat entrades per anar a veure el Lleida-Barça d'aquella temporada. També manava als jugadors que s'apropessin perquè s'hi poguessin fer fotos.   

Com més avancen els àlbums, més gent de fora del poble surt a les fotografies. El fenomen ja era global. També es comença a intuir personal de seguretat acompanyant la plantilla. La inauguració de l'autovia i del tren d'alta velocitat va reduir el trànsit per la via de pagament i també les parades de l'equip blaugrana.

Referència pels equips ciclistes 
Bofarull, Solsona i Almenara recorden que l'hotel també havia acollit clubs de futbol, com l'Osasuna de Pamplona, i esportistes d'altres disciplines. És el cas dels equips ciclistes de la Volta a Catalunya i la Vuelta a Espanya. Conserven els bidons, variats i nombrosos, com a testimoni. En una ocasió, representants de l'equip Reynolds els havien donat paper de plata, ja que era al que es dedicava l'empresa patrocinadora. Un membre d'una altra estructura va donar un ram de flors a cadascuna de les cambreres aufesines que aquell dia treballaven a l'hotel. "Aquests sí que ens tractaven bé", afirma Bofarull. A diferència dels equips de futbol, els ciclistes feien nit a les instal·lacions i això els permetria veure tot el desplegament, dels mecànics netejant i preparant les bicis per la següent etapa, a les sales de massatges. Els equips de bàsquet, en canvi, no s'hi quedaven perquè els llits els eren curts, diuen.

Molts altres polítics, artistes, cantants i amants també van passar per l'Hotel AS Lleida d'Alfés i formen part del record de les cambreres. Les anècdotes són inacabables i ja s'allunyen del camp esportiu. En relatarem algunes, si les protagonistes s'hi animen, en una altra ocasió.