Què tenen en comú el bellaguardí Sergi Mateu i els torregrossins Damià Palafoix i Julià Pelegrí? La resposta és clara per a qui n'ha resseguit la trajectòria: la passió pel ciclisme federat de competició. El primer havia corregut defensant els colors del C.C. Pardinyes i l'equip Ford Lamsauto en etapes anteriors de l'estructura. Els últims anys, Palafoix i Pelegrí ja eren membres del C.C. Pardinyes i avui són ciclistes del C.C. Lleida - D. Pedrós, l'evolució d'aquell club i combinat que, des del 2023, presideix el mateix Mateu. La transformació des del 2023 fins avui ha sigut meteòrica si es té en compte la seva projecció i ambició. L'objectiu és situar l'equip com el conjunt semiprofessional de referència al Segrià, a Ponent i competir també per ser-ho a Catalunya. 

Un canvi de paradigma
Des de Sarroca de Lleida, on té les arrels maternes i on resideix, Sergi Mateu explica les bases de la mutació radical que ha liderat dins del club des que va començar a fer de president. De C.C. Pardinyes a C.C. Lleida. Del verd al roig. "Ja no hi havia cap ciclista del barri", explica, "i estàvem molt estancats". A més del canvi de nom, van veure que calia canviar la forma d'enfocar el club. "Podíem quedar-nos com estàvem", reflexiona, "o acabar desapareixent". Davant d'aquesta diagnosi, van decidir arriscar per trobar una altra via. La missió era tecnificar i professionalitzar l'estructura al màxim per passar a competir en les millors curses de l'estat espanyol, les de la Copa a Espanya i el Campionat estatal.

"Ja no som quatre amics anant a competir, cadascú amb la seva bicicleta com l'exèrcit de Panxo Villa", sentencia. "Ara complim amb uns mínims que ens va demanar el nou director, Pius Dòniga, quan el vam incorporar per aquesta temporada". Procedent del reconegut Massi Tactic Women Team, el conjunt referent del ciclisme femení català, esperen que Dòniga els aporti els coneixements i l'experiència per fer un nou salt endavant en aquesta etapa de creixement. Això vol dir disposar d'una furgoneta, de dos cotxes d'equip, de bicis de la mateixa marca per a tots els corredors, de bicis de recanvi, de rodes de recanvi, de mecànic, fisioterapeuta, auxiliars... I tot això, al cap i a la fi, són diners. Molts diners. 

El mirall dels rivals
Sergi Mateu xifra en 120.000 € el pressupost per a una temporada d'un equip semiprofessional competitiu. Si no s'assoleixen, toca retallar en calendari per als ciclistes, perquè no es poden costejar els desplaçaments ni les altres despeses vinculades a les curses. "Estem intentant consolidar-nos", indica Mateu, i per això fan falta tots els suports possibles. En aquesta arrencada de la temporada 2026, tenen garantit prop del 70% del finançament, però cerquen com assolir el 100% del que necessiten. La competició els fa emmirallar-se en els rivals i constatar la rapidesa amb què han assolit algunes de les fites marcades, però també la distància que encara els separa d'altres equips. 

A nivell de resultats, però, la maquinària sembla greixada i ha agafat ràpidament velocitat de creuer. El 2024, Aleix Sierra va guanyar el 9è Trofeu Joan Casadevall de Grans Clàssiques de la Federació Catalana de Ciclisme després de 13 curses. El 2025, Eloi Salas va ser segon i va lluitar fins a la Gran Clàssica Modest Capell de Torregrossa per superar Guillem Suriñach (Oscense C.C.) en la classificació absoluta, malgrat que no se'n va sortir. Martí Temprano, en canvi, va ser quart i sí que va rebre el maillot de líder en categoria sub-23. A més, el conjunt va guanyar el premi del millor equip del campionat. El 2024, el combinat va assistir a quatre proves de rànquing estatal, per posar-se a prova. Mateu recorda que els corredors anaven en una furgoneta de lloguer, sense assistència ni suport més que d'un mecànic. El 2025, ja van ampliar calendari i Sierra va guanyar la segona etapa de la Volta a Tenerife. Fet i fet, pels punts sumats entre les diferents curses, van acabar els dissetens de 45 equips al rànquing estatal. El 2025 no van poder anar a cap de les competicions de Copa Espanya perquè el 2024 no havien acabat prou ben situats. Els resultats del 2025 permeten que aquest 2026 el C.C. Lleida participi en fins a sis de les deu proves d'aquest campionat. De la mateixa manera, el 2025 es van classificar per primera vegada per al Campionat d'Espanya. Enguany, a tornar a guanyar una plaça. 

El vertigen del canvi
Els ciclistes en actiu Damià Palafoix i Julià Pelegrí, ambdós també mecànics de bicicletes, són testimonis des de dins d'aquesta sacsejada radical a l'antic C.C. Pardinyes, per posar el C.C. Lleida al màxim nivell català i estatal. "Veníem de la misèria", recorda el primer, que també explica com, en més d'una ocasió "havíem pagat per anar a córrer". Ara té 36 anys i és un dels més veterans de l'estructura. "Em toca fer de pare de tots", bromeja. Pelegrí, que en té 28, assenyala el caràcter "d'empresa" que ja ha pres l'estructura per poder tractar de tu a tu amb els competidors.  

Cada any el pilot va més ràpid", indica Palafoix, un fet per al qual també s'han hagut de preparar. A la direcció tècnica de Dòniga s'hi suma la de rendiment del ciclista Aleix Sierra, que també fa d'entrenador des de dins del grup. Així, tot i que ja es podria considerar que són grans per a la competició amateur de categoria elit i que saben que no faran el salt al professionalisme, també milloren els números.

Tot plegat, comenten, amb un evident desgast físic i mental, perquè la pressió de cuidar-se, d'entrenar i d'estar a punt per a les curses del calendari s'ha de combinar amb la qüestió laboral, els seus pics i rutines.   

Un circuit inexistent fins ara
El 2019 es va posar en marxa l'Escola de Ciclisme Juneda-Garrigues fruit de la col·laboració a tres bandes entre el Club Ciclista Colla la Pedalada (CCCP), l'Ajuntament i el Consell Esportiu de les Garrigues. Mateu explica que s'han posat en contacte amb aquest centre formatiu i d'altres que s'han anat creant a les Terres de Ponent els últims anys perquè els menors tinguin l'equip lleidatà al cap com una opció de futur. "Quan jo vaig començar", rememora el bellaguardí, "no hi havia res d'això. Buscava equip i no en trobava". Avui en dia, en canvi, considera que s'ha fet un bon treball d'aixecar la base i que ells formen part d'aquest circuit. El president del CCCP, Norbert Herrera, creu molt positiva l'existència d'aquest projecte "perquè marca una referència per als nens i nenes, encara que arribar a professional sigui molt difícil". El repte, creu, "és que l'equip es consolidi" i que això permeti "tancar el cercle, de la base a dalt de tot".

El doble objectiu de les curses 
Ja sigui en les cites catalanes com en les espanyoles, l'equip té un doble objectiu. D'una banda, el d'aconseguir victòries i punts per al rànquing amb les seves actuacions dins la cursa. De l'altra, estretament lligat al dels resultats, és el de la presència, tan important en el món del ciclisme. 

L'estratègia per entrar en les escapades i guanyar metes volants és clau pel temps al final de l'etapa i de la competició. Com també ho és tenir "presència" en el desenvolupament de les curses i que el maillot roig del C.C. Lleida-D. Pedrós es pugui veure al màxim en les retransmissions cada vegada més professionalitzades que ofereixen les curses. O en les cròniques publicades pels mitjans de comunicació especialitzats que segueixen la disciplina i també els generalistes. 

"El ciclisme és l'esport en què es fa més publicitat", considera Sergi Mateu, "entrenem i competim per la carretera, a l'aire lliure, portem els maillots i els cotxes...". I no només això; assenyala que en algunes curses també han fet d'enllaç entre empreses i facilitat acords de tercers. 

Com en els professionals, els punts del rànquing donen opció a córrer més coses i també més visibilitat a l'equip i els anunciants. Al tancament d'aquest reportatge, el C.C. Lleida - D. Pedrós era el 14è equip de 33 en el rànquing per equips. Al mateix temps, era el 21è de 27 en la classificació provisional de conjunts sub-23.  

Una oportunitat de futur
Enguany, l'equip de competició C.C. Lleida - D. Pedrós compta amb 20 ciclistes entre els de categoria sub-23 i els d'elit. La previsió del 2027 és que en siguin només 14. I les edats dels integrants cada vegada seran més restrictives, fins a ser entre els 18 i els 25 anys. L'estructura, doncs, és vista com una plataforma per sumar èxits a Catalunya i l'estat i a la vegada fer de trampolí per als joves cap al professionalisme.

Per als ciclistes veterans de la casa, Mateu també imagina algunes continuïtats. De la mateixa manera que Sierra passaria a fer d'entrenador de rendiment, els torregrossins Palafoix i Pelegrí també tenen un potencial recorregut lligats al combinat. En aquest cas, als cotxes d'equip que acompanyen les curses fent de mecànics.  

Ambdós han sigut gregaris i homes d'equip. Davant d'aquesta oportunitat de futur, Palafoix reivindica l'estima pel projecte: "és com un fill petit i, per tant, ho dones tot per ell". Pelegrí, que al principi de la seva trajectòria com a ciclista dins l'equip havia notat molt el pes de la pressió està segur que pot ser una forma de viure l'esport de competició amb més tranquil·litat. "L'important és rendir i disfrutar. Si no tens les dues, malament" diu.

El C.C. Lleida - D. Pedrós ha decidit fer un salt endavant que suposa un punt d'inflexió. Els propers anys s'haurà de consolidar i, si ho fa, no tardarem a veure'n els resultats.