Dissabte, 25 de gener. Passen pocs minuts de dos quarts de 9 del matí i una quarantena de persones de la Pobla de Cérvoles, de les Borges Blanques, de l'Albi, de Lleida i de Reus, entre d'altres, es troben davant del Sindicat de la Pobla, epicentre de l'acció Netegem la Llena. Està previst que durant el matí, més de 120 persones distribuïdes en 17 equips es reparteixin pels senders i camins històrics d'aquesta serra i desbrossin totes aquestes vies de comunicació. Mentre esperen, els qui es coneixen se saluden, alguns comparteixen impressions i s'ensenyen les eines i la maquinària que faran servir durant la jornada. Després d'un petit brífing, els grups es dirigeixen cap a la ubicació que els han assignat a plena consciència. Hi ha 14 trams on treballar, amb l'objectiu d'aprofitar al màxim el desplegament de voluntaris. Dos terços dels participants, com els del Vilosell, els d'Ulldemolins, els de Vilanova de Prades o els de Vallclara ja no passaran per la Pobla de Cérvoles fins al migdia, quan sigui l'hora de compartir un dinar de germanor. A primera hora, s'han encaminat cap a les respectives zones de treball.

Intervenció sense precedents
La matinal per desboscar els camins de la Serra de la Llena és inèdita a casa nostra i també és una operació sense precedents al conjunt del país. Agrupa veïns de banda i banda de la carena, procedents de les comarques de les Garrigues, de la Conca de Barberà i del Priorat. Organitzada per l'Ajuntament de la Pobla de Cérvoles, l'acció compta amb la col·laboració del Centre Excursionista Borges - Garrigues, de l'Associació Set de Tosca del Vilosell, de la Pobla de Cérvoles, de Vallclara, de l'Agrupació Excursionista Montsant d'Ulldemolins, del Centre Excursionista de Lleida i del Grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans - Ecologistes de Catalunya (Gepec-EdC). Els col·lectius excursionistes posen sobre la taula el compromís amb l'entorn i el medi ambient que els és fundacional.

Suma de motivacions
L'origen d'aquesta proposta, que ve de lluny, es troba en la confluència de dos forces. D'una banda, el nervi del professor i activista resident a la Pobla de Cérvoles, Manel Correa, que havia promogut altres petites actuacions a l'entorn del poble i que també havia dinamitzat accions culturals i mediambientals. De l'altra, l'esperit de conservació del medi natural i de reivindicació del patrimoni del Centre Excursionista Borges-Garrigues, del qual Correa també és membre. El 2022, per exemple, l'entitat havia organitzat la Diada de la Vegueria i del Camí de Muntanya conjuntament amb altres entitats excursionistes de Ponent al Vilosell i la Serra de la Llena, fent una neteja de senders que permetien als participants descobrir aquest paratge. Igualment, Correa havia acollit voluntaris del Gepec-EdC en una altra trobada per arranjar camins propers al poble. La primavera del 2024, es va tornar a posar en marxa la maquinària. Van començar els contactes entre entitats, el repartiment de rols, les projeccions de fins on es podia arribar. El matí del 25 de gener, Correa visita les ubicacions amb voluntaris més properes a la Pobla de Cérvoles. Ha dormit molt poques hores però té al cap el mapa de la Serra. "Nervis per com sortirà no en tinc", afirma, "hi he posat moltes hores". L'entitat borgenca, que aporta un dels contingents més grans de participants, té clar que l'acció pot marcar un abans i un després. Albert Calvera, vocal de patrimoni i medi ambient, assenyala que "és històric". L'expresident del Centre Excursionista de Lleida i exresponsable de senders de la FEEC a Lleida, Joan Ramon Segura, que en arribar s'abraça tant a Correa com a Calvera, destaca que "la idea és bestial".

La muntanya bull de moviment
Mentre els voluntaris arriben als trams assignats i descarreguen les eines, se senten alguns trets de caçadors que van al tord. A poc a poc, però, qui guanya protagonisme són els participants de la iniciativa. Amb tisores de podar manuals i de bateria, amb xurracs, amb desbrossadores i motoserres, comencen a recuperar el camí i a transformar aquells espais. Hi ha persones que no han participat mai en tasques de desbrossar. N'hi ha que en són habituals i alguns que, fins i tot, s'hi dediquen. De mica en mica, els camins històrics i senders de la Llena tornen a ser caminables. Manel Correa, que havia començat el matí tisores en mà, pren el 4x4 per fer seguiment dels progressos. A cada parada, el soroll de fons de les converses i el brunzit de la maquinària descobreixen l'equip que hi treballa. Correa, per la seva part, s'exalta pel nou aspecte d'uns camins fins fa poc intransitables. Pregunta per la feina, recorda els contactes previs fins a arribar a aquesta jornada i agraeix la feina a tothom. 

Els equips de les Garrigues estan repartits per diferents punts. Els tres equips sorgits de la Pobla de Cérvoles s'encarreguen de desbrossar la Canal del Fontanet, la Canal del Cabré i el Barranc del mas del Peret. Els quatre creats per socis del Centre Excursionista Borges Garrigues ataquen la Canal de les 7 fonts, la carena de la Serra, a la zona de la Punta del General, a més de l'antic Camí Ral entre Reus i Lleida i la connexió amb la carena. L'equip de l'Albi, amb el suport de membres del Gepec-EdC, s'endinsen en la Canal Fonda i la pugen fins dalt. Els voluntaris de l'Associació Set de Tosca del Vilosell s'encarreguen dels espais de Sant Miquel de la Tosca, camí del Coll de l'Abellar.

L'engranatge funciona tot el matí. En paral·lel, una desena de voluntaris de la Pobla preparen la cassola de tros amb què donen per acabada l'activitat i recompensen els inscrits.  

Objectius a mitjà i llarg termini
L'objectiu a llarg termini d'aquesta activitat és la creació d'un sender senyalitzat en forma de Petit Recorregut (PR) o de Gran Recorregut (GR) homologat a la mateixa serra de la Llena, que permeti connectar els pobles de banda i banda: el Vilosell i la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues; i Vilanova de Prades i Vallclara, a la Conca de Barberà; a més d'enllaçar amb altres rutes procedents d'Ulldemolins, al Priorat. Aquesta senyalització aniria a càrrec del Centre Excursionista Borges-Garrigues, que té una comissió de cuidadors de camins des del 2022. A més, els organitzadors també ressalten la voluntat que les neteges de camins serveixin per afavorir la gestió forestal i la feina als Bombers en cas d'haver d'intervenir a la zona. "Quan cremi la Llena, llavors es veuran tots els camins", bromegen alguns dels inscrits mentre feinegen o repassen els resultats.

Mentrestant, per tal de combatre la malastrugança i les conseqüències de la crisi climàtica, el seu esforç habilita vies perquè els Bombers puguin tirar mànegues Serra de la Llena amunt. De la mateixa manera que es fan més visibles alguns elements patrimonials de la zona, també destaquen en el paisatge una part dels pins que s'han mort els últims anys arran de la sequera.  

L'acció del 25 de gener encara fa emergir una altra finalitat, la de reforçar el voluntariat ambiental tan present en l'àmbit excursionista. Manel Correa ressalta que "en el voluntariat, hi podem creure!" i que l'èxit de la jornada "ha d'encoratjar-nos a fer coses". 

El president del Centre Excursionista Borges - Garrigues, Ramon Not, diu que "la impressió  que ens queda d'aquesta experiència pot ser més bona, segur que la tornarem a repetir". Adrià Masip, de Set de Tosca del Vilosell, afirma que "la valoració és fantàstica" i aplaudeix que "tingués un seguiment tan gran". El 2022, ja havien participat en la neteja feta al Vilosell, i els voluntaris van acabar engrescats a fer-n'hi més. Joan Ramon Segura, del CEL, considera que va ser "una iniciativa molt bonica i molt ben organitzada" i que els grups se sentien acompanyats dels que feinejaven en altres punts. 

Netegem la Llena va ser una primera passa per recuperar la Serra per l'excursionisme, per la futura senyalització de l'espai i, a la vegada, tot indica que pot ser la guspira per noves trobades de voluntariat amb voluntat ambiental.