Anna-Júlia Puy Marimon Patinadora i entrenadora del Club Patí Borges

No concebo la meua vida sense el patinatge artístic

Les Borges Blanques, 1987. És professora de primària i li agraden molt els infants, però fa molts anys que viu per i per al patinatge. Amb tan sols quatre anys, per logística familiar, els seus pares van inscriure-la al Club Patí Borges, i a dia d'avui és patinadora i entrenadora del mateix club. Acumula un gran palmarès i una llarga trajectòria en el món del patinatge artístic, però la passió per aquest esport no li ha caducat. 

Laura Quintana: Com vas començar en aquest esport?
Anna-Júlia Puy:
Va ser amb quatre anys quan els meus pares em van inscriure al Club Patí Borges perquè les meues dues germanes grans també hi patinaven. 

L.Q.: Sempre has patinat al Club Patí Borges?
A.J.P.:
No, vaig començar a les Borges però més tard vaig anar a patinar a Bellcaire i després a Juneda, on vaig estar cinc anys. 

L.Q.: Tinc entès que amb el Grup Xou de Juneda vau arribar a uns Europeus?
A.J.P.:
Exacte, vam anar dos anys als Europeus i ens vam endur el cinquè premi. 

L.Q.: Quants trofeus has aixecat al llarg de la teua carrera esportiva?
A.J.P.:
Molts, però he de dir que hi ha temporades més bones i d'altres de més dolentes. Sincerament, no li dono importància al trofeu sinó a tot el que comporta el patinatge. A qui realment li agrada aquest esport el continua practicant tota la vida. 

L.Q.: Què és el que et fa mantenir aquesta passió per un esport exigent però lluny del professionalisme?
A.J.P.:
El patinatge m'ha ajudat a ser com sóc, m'ha ensenyat que per molt que caiguis has d'aixecar-te i seguir lluitant, ja sigui davant de jutges o a la vida normal. A més, em serveix per desconnectar de la rutina. No concebo la meua vida sense el patinatge artístic. 

L.Q.: En quin moment vas decidir ser entrenadora?
A.J.P.:
Amb 16 anys volia guanyar-me els meus propis diners i vaig decidir treure'm el títol de monitora, fins que a Torregrossa em van donar l'oportunitat de ser entrenadora del Club Esportiu Patí Torregrossa i després se'm van obrir les portes a les Borges. 

L.Q.: Quin és el teu objectiu a l'hora de formar patinadores?
A.J.P.:
He de recordar que no estic sola entrenant les patinadores de Borges, hi ha un equip tècnic molt complet. El nostre objectiu és que les nenes coneguin els valors de l'esport. 

L.Q.: Com valores la difusió per part dels mitjans del patinatge artístic?
A.J.P.:
Cada vegada hi ha més ressò. Equips grans com el d'Olot  o el Masnou, que sumen molts mundials guanyats, ajuden a difondre més aquest esport. Però en l'àmbit local costa molt més, el futbol sempre té gran part del protagonisme i les ajudes econòmiques que rebem nosaltres no són les mateixes. 

L.Q.: Cap on creus que evolucionarà el Club Patí Borges?
A.J.P.:
Amb el patinatge artístic anem d'any en any perquè és un esport que requereix moltes hores i molta disciplina. Depenem molt de la disponibilitat de les nostres patinadores i no podem planificar grans objectius perquè no sabem si comptarem amb elles en les pròximes temporades.

AL PRIMER TOC

  • T'agrada algun altre esport? M'agrada anar al gimnàs per així estar en forma i poder competir.
  • Quins són els teus referents? Patinadors italians com Luca Lucaroni i Luca d'Alisera. En l'àmbit català el Club Patinatge Artístic Olot i el Club Patinatge Artístic El Masnou.
  • Quina és la teua beguda preferida? L’aigua.
  • I el plat que més t'agrada? La pasta.
  • Quina música escoltes? Escolto música molt variada.