Xavier Franch - Aquest inici de temporada t'has fet un lloc al primer equip.
Cesc Carrera - El que no m'esperava era jugar tornejos europeus com la Europe Cup i la Champions League. M'ho van dir justament la setmana abans que s'hagués de jugar. Em vaig quedar una miqueta sorprès, però bastant content.
Xavier Franch - Recentment vas jugar la Superdivisió i vas sumar el teu primer punt. Quins reptes es marca l'equip?
Cesc Carrera - Ara mateix, crec que el repte és poder arribar a les primeres posicions, que són les que permeten anar a Europa. És bastant difícil, perquè ara mateix estem en zona de descens, un lloc que per al Borges és molt dur. Aquest és un equip molt històric a nivell d'Espanya i per al qual és molt dur estar en aquesta zona. Les esperances a la segona volta són d'acabar quedant entre els vuit primers.
Xavier Franch - Els últims anys semblava que guanyar era fàcil. Creus que aquest és un any de transició?
Cesc Carrera - Primer de tot, és el primer any en què els fitxatges que ha fet el Borges no han donat els resultats esperats. De fet, ho estan fent bastant malament. Del Marc Duran també se n'esperava més, però també és a la lliga dels Estats Units, i juga menys partits. A sobre, la lesió del Joan Masip ha afectat molt el primer equip, perquè per culpa de la lesió s'ha hagut de fitxar. Ha passat que el segon jugador de l'equip no hi és, i és una cosa molt dura.
Xavier Franch - Jugues tranquil o notes la pressió de jugar en el primer equip?
Cesc Carrera - Els meus objectius són més a llarg termini que no pas a curt. Si fes això, em posaria massa pressió i això faria que no tragués resultats. Jo jugo com sé jugar i, al final, sé que si marco els objectius a llarg termini, podré jugar millor i les coses sortiran més fàcilment. Amb l'Irun vaig aconseguir el meu primer punt a la Superdivisió. Les coses van començar a sortir. Tenim projecte, però s'ha de fer a poc a poc.
Xavier Franch - Quins objectius tens a nivell individual?
Cesc Carrera - Aquesta temporada tenim marcat com a objectiu més important treure medalla al Campionat d'Europa per equips. Després, arribar com a mínim a ser semifinalista a tots els tornejos nacionals. I, si podem, treure també bons resultats a escala internacional. Després, un dels objectius més importants que tinc és ser competitiu a nivell absolut, cosa bastant difícil a la nostra edat.
Xavier Franch - Ets molt jove, però has rebut ofertes d'altres equips?
Cesc Carrera - Encara no. Per això, sempre hi ha d'haver una mica d'implicació teva, has de buscar una mica. Però, ara mateix, crec que no trobaria res millor que el Borges. És bastant difícil. Al Borges encara tinc molt marge de millora. Seria com marxar d'un club que m'aprecia molt i que jo també m'aprecio molt per no tenir cap benefici. Al Borges, hi tinc gent que em dona suport, que m'ajudarà sempre a poder millorar i hi tinc una autopista per a mi sol.
Xavier Franch - Quin tipus de jugador ets?
Cesc Carrera - Soc un jugador molt ofensiu. Si no ataco, m'estresso molt. I també soc molt tàctic, penso molt jugant. Si no tiro de tàctica, no em surt, tinc el meu joc molt limitat.
Xavier Franch - Què hauries de millorar?
Cesc Carrera - És que el tennis taula és un esport tan difícil en aquest sentit. Arriba un punt que millorar depèn de moltes petites coses. No podria jugar més defensiu. L'estil de joc va molt reflectit amb com ets tu. Jo soc una persona bastant activa. Si he d'estar tota l'estona passant boles, no m'ho passaria bé.
Xavier Franch - Ets bon guanyador? Ets bon perdedor, quan les coses no van bé?
Cesc Carrera - Soc un xaval que considero que lluita fins al final. Considero que soc molt, però molt, competitiu. Tinc moltes ganes de guanyar sempre. Odio perdre, però no vol dir que no m'ho prengui bé. A l'acabar el partit, tinc una llibreta on explico per què he perdut. No soc una persona que es ratlli i comenci a posar excuses. Aquí hi ha la diferència entre una persona que sap perdre i una persona que no en sap. Jo sempre intento analitzar els partits. De fet, tots els partits que jugo me'ls gravo per intentar veure què he fet malament. Quan perds sempre hi ha més coses a millorar.
Xavier Franch - Qui són els teus referents?
Cesc Carrera - A nivell europeu, són el Felix Lebrun i el Truls Möregårdh. A nivell mundial, aquests dos i el Ma Long, que per mi és el millor jugador de la història del ping-pong.
Xavier Franch - Com t'ajuda tenir a prop figures com el Marc Duran o el Joan Masip?
Cesc Carrera - De gent com ells sempre se'n poden aprendre moltíssimes coses. Cada persona té les seves virtuts. Ells juguen moltes lligues i han viscut moltes coses. Sempre et pot ajudar moltíssim. De les Borges, el meu referent des de sempre, tot i que ja no hi és, és el Hu Bin. És el millor jugador que ha passat pel club.
Xavier Franch - Amb quin moment et quedes de la temporada, fins ara?
Cesc Carrera - Amb el debut a la Champions League i, sobretot, el partit contra l'Irun de Superdivisió. Jo vaig poder fer el meu primer punt, i gairebé guanyo un dels millors de la lliga de Superdivisió. Vaig perdre 3 a 2, molt just. Va ser un moment molt especial. A més, hi havia el meu entrenador, el José Luis Andrade i el Norbert [Tauler]. Tots dos em van ajudar moltíssim. Tot el suport del club a l'acabar el partit l'agraeixo molt. Estar acompanyat d'una persona com el José Luis Andrade i poder jugar al seu costat és una cosa bastant bonica i bastant important per mi.
